Es va urbanitzar la part alta del turó, retallant la roca i formant terrasses per crear l’espai necessari per construir-hi les cases i els carrers, generalment estrets, que s’adaptaven a l’orografia del terreny.

Cases de dues habitacions, sòcol de pedra, bigues de fusta i paret de tàpia: terra pastada amb calç, premsada en un encofrat i assecada a l’aire. Coberta de brancatges barrejats amb fang.

A l’interior, el paviment era de terra batuda, banquetes adossades a les parets, estructures de mòlta de gra o de treball, i llar de foc per cuinar o escalfar-se.

Destaca l’enterrament infantil documentat sota el paviment de la casa, característic del ritual funerari ibèric i vinculat a les creences de fertilitat i benestar econòmic. 

Destaquen també els dos forats de forma el·líptica del carrer horitzontal que, paral·lelament a la presència d’escòries de ferro escampades per tot el jaciment, ens remeten a la producció d’objectes manufacturats de metall.

Per conèixer altres sectors... clica.

Tornar a Museu de Premià de Dalt.