La vinya s'havia convertit en un autèntic monocultiu. Les artigues vitícoles van representar una extensió espectacular de les àrees dedicades al  seu conreu, amb una geografia característica de bancalls i marges de pedra, fins a exhaurir pràcticament tota la terra disponible.

 

La vinya va adquirir llavors, un grau elevat de comercialització per mitjà de la seva destil·lació en aiguardent, producte que esdevingué per a la Catalunya de mitjan del segle XVIII, el principal excedent exportable, cosa que va significar el traspàs d'una agricultura d'autoconsum a una producció per al mercat.

 

Aquesta bonança es reflecteix a Premià en les primeres ampliacions de la sagrera. Comencen a urbanitzar-se el terrenys més pròxims, en sentit transversal a la riera i als torrents: el carrer de les Flors, el carrer Sant Josep, el carrer Nou, etc.  S'hi construeix un tipus nou de vivenda, més senzill i tancat en sí mateix, que respon al model de “casa de cos”. Tenen lloc les gran remodelacions barroques de moltes masies, al mateix temps que s'hi comencen a construir-hi les primeres mines.

 

Si més no, a principis del segle XX, la fil·loxera acabará amb aquesta situació, agreujada pels brots de còlera, l'horror de la Guerra Civil més tard, i les seves terribles conseqüències.

 

Carrer Sant Josep