ELS PROHOMS DE PREMIÀ

 

És igualment interessant destacar la presència de propietaris que no habitaven a Premià, sinó a ciutats. En aquest sentit val la pena  parlar de dos Ciutadans Honrats, Monsalvo i Partellà; del mercader P. Duran, d'un vidrier, de dos taverners; tots ells de Barcelona, i per últim, del Burgès de Perpinyà, Coll i Coli.

 

Tots ells exemplifiquen els canvis que s'estan produint en la societat urbana de la Barcelona del XVI i del XVII, en constant moviment, cap a la formació de la burgesia i caracteritzada per una activitat econòmica independent, lligada al comerç, a la indústria o a una professió.  La diversificació d'inversions en activitats com els arrendaments públics de serveis, negocis marítims, importacions - exportacions, les assegurances o la indústria afavoreixen la tendència d'ascensió social i del procés d'ennobliment d'algunes famílies barcelonines. És el cas dels Ciutadans Honrats de Barcelona.

 

Detentar aquest títol, hereditari, permetia l'accès als últims escalafons de la noblesa terratinent i conseqüentment gaudir de tota una sèrie de privilegis com l'excempció del pagament del cadastre personal i de la càrrega d'allotjament de la tropa.

 

Tenim doncs, burgesos que tenen propietats a Premià i viuen a ciutat.  No oblidem que posseir una propietat rural incrementava les possibilitats d'aconseguir hipoteques i altres tipus de crèdits.

 

Pot ser aquest, per exemple,  el cas de Pere Moles que als voltants de l'any 1737 va adquirir el mas Botey. Moles posseïa indústries tèxtils al Llobregat i exportava els seus productes a les colònies americanes. 

 

En tot cas, van ser els prohoms, els possessors de terres els qui van conformar la capa més alta de la població, ocupant els càrrecs de major poder i protagonitzant el moviment cap a la municipalitat. De nou, tenim en Partellà (antic propietari de can Verboom) que sent alcalde, va presentar el seu fill perquè el rellevés en el càrrec, com era costum. O també Franquesa, alcalde, que va ser enterrat davant de l'altar major de l'església parroquial de Sant Pere.

 

Argimon, Botey, Castellar, Colomer, Cisa, Dorca, Duran, Figueres, Font, Franquesa, Lena, Loret, Oller, Partellà, Pi, Ponceta, Rafard, Riera, Riquer, Rosselló, Roca, Soler, Tay, Tió...

 

Com hem vist a la taula, no podem deixar de banda però que la iniciativa d'aquesta transformació econòmica es limitava a un percentatge molt baix de la població i que s'inseria en una societat eminentment rural i econòmicament  precària.