CASES DE COS. CARACTERÍSTIQUES

És un model en el sentit ampli de la paraula perquè ve prefixat per la dimensió de l'amplada de la biga, segons el codi de mesures tradicional de la zona: 27 pams totals i 24 pams lliures. És a dir, una amplada de 4,656 m.  Aquesta amplada es determinava fixa per la llargada de les bigues de fusta del país; es mantindrà invariable fins a mitjans del segle XIX, quan la utilització de nous materials en la construcció de les parets mitgeres la faran reduir progressivament. La llargada de la casa oscil·lava entre 16 i 18m, aproximadament.

 

          1 pam = 0,194 m          1 cana = 8 pams = 1,552 m.

La planta baixa constitueix l'espai familiar: menjador-cuina, i  s'hi acostuma a destinar uns altres àmbits per a l'activitat econòmica familiar: obrador, taller, botiga, celler o magatzem. Moltes d'elles esdevindran doncs la casa - taller o casa - obrador amb la doble funció de vivenda i centre de producció familiar, característica de l'etapa protoindustrial. La majoria dels seus propietaris van ser bracers o jornalers agrícoles que havien de compaginar la seva precarietat laboral amb d'altres recursos.

L'escala d’accès a la planta pis, de dos trams, centrada, separava habitualment les dues funcionalitats: la familiar a l'interior, i l'econòmica, a la banda del carrer. La planta pis concentrava dos dormitoris que amb el temps serien tres amb la incorporació del “quarto” del mig interior. La golfa ocupava tota l'amplada de la casa i s'hi accedia des de la segona planta, a través d’una escala estreta o de mà.

 

Durant el segle XVIII, s'incrementa l'alçada de les cases i la uniformitat de les façanes. Els dormitoris incorporen la solució sala  - alcova sense tancar, i a fi de segle, apareixerà el “quartet” dels fills petits. La cuina es traspassarà a l'hort, operació que convertirà l'antiga peça en ampli menjador, que esdevindrà la peça familiar per excel·lència.