SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA CISA

La seva construcció es vincula a l’acta de fundació del mas Cisa, l'any 1190 i a la difusió del culte marià propiciat per l'Orde del Císter al segle XII.

 

La capella fou reconstruïda l’any 1545 i l’any 1703 s'hi va adossar la casa de l'eremita, tot i que, des de principis del segle XIV,  ja se'n parla com a capella “eremítica”.

 

Cremada el 1713 per les tropes borbòniques, l'any  1742 es va començar a reedificar el nou edifici barroc que ha perdurat fins a l’actualitat, amb algunes modificacions com l'estucat de la façana, realitzat l’any 1923.

 

Encara, però, la capella de la Mare de Déu de la Cisa hauria de patir les nefastes conseqüències de la Guerra Civil, amb la crema dels altars, les imatges i el mobiliari, i hauria de ser novament restaurada.

 

Cal esmentar, per últim, que les obres de condicionament de l'any 2002 van posar al descobert els fonaments d'un absis semicircular que podria correspondre's, tal vegada, amb la primitiva capella romànica.

 

Té una nau longitudinal amb altar major, altars laterals, cor superior i façana barroca amb esgrafiats, coronada amb gerros de ceràmica.