CAPELLES DE PREMIÀ

 

Les capelles de Premià es consideren “capelles rurals” per la seva situació aïllada en plena natura. Tenien una demarcació pròpia i enquadraven la població rural disseminada més pròxima, fins a mitjan segle XI, quan van passar a ser subordinades de l'església parroquial de Sant Pere de Premià.

 

A través de les capelles, l'església parroquial intentava aglutinar la població més allunyada a la dinàmica parroquial i, per aconseguir-ho, va desplegar unes iniciatives periòdiques que volien mantenir viu el lligam entre la parròquia i les capelles: romiatges i processons, suprimides l'any 1968 pel Concili Vaticà II.

 

A més a més, cal destacar la figura del donat, que més tard serà l'eremita. El donat era la persona que estava al servei d'un santuari, d'un convent o d'un  monestir per complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.; per extensió, era un religiós no dedicat al servei de la comunitat. Havia d'ésser mantingut i atès; a canvi, hi aportava els seus béns presents i futurs. Excepte la capella de St. Sebastià, la resta de capelles de Premià van acollir un eremita.