ARQUITECTURA RELIGIOSA

LA SAGRERA MEDIEVAL

La construcció de la sagrera palesa la reorganització medieval del territori portada a terme pels comtes catalans a partir del segle X, i se situa, doncs, en l'Alta Edat Mitjana, en ple feudalisme.   Les terres amb els homes s'enquadren en els castells i en les parròquies.

 

El conjunt de la sagrera de Premià s'alça en un turó aterrassat, ben delimitat per la pròpia orografia del terreny. La sagrera és l'aparició i desenvolupament del primer nucli de poblament concentrat.

 

A l'Edat Mitjana, la sagrera fou l'àrea consagrada a 30 passes de l'església parroquial que garantia la inviolabilitat de les persones en dos aspectes: físic i espiritual. Malgrat que no existeix hores d'ara documentació específica sobre la consagració de la sagrera de Premià, s'hi donen tots els elements característics: la rectoria amb el seu hort, el celler adossat a l'església; l'hospici destinat a l’assistència dels malalts, vells, orfes, vídues, etc.; dirigit pel rector i finançat pels parroquians; i per últim, el cementiri, documentat des del segle XI.

 

Aquest complex format per l'església i els seus annexos, esdevingué el centre neuràlgic de la comunitat camperola on es concentraven les activitats religioses, culturals i benèfiques: celebracions, batejos, casaments, òbits, i, probablement, d’altres de tipus profà: assemblees, mercats, etc.