ESTIL POPULAR TRADICIONAL

 

És el conjunt format per edificis de planta quadrada o rectangular i teulada a dues aigües, amb frontó central o amb frontó lateral, tancada per quatre murs. Aquest model i els derivats són herència de la tradició dels temples grecs i romans, i respon a uns cànons arquitectònics i unes proporcions clàssics ben arrelats en la nostra cultura, i se n'aniran repetint continuadament fins als nostres dies. 

 

ESTIL BARROC

Va començar a Itàlia, al segles XVI i XVII, i es va generalitzar a Catalunya a finals del XVII i durant el segle XVIII. Es caracteritza per la llibertat en alterar les proporcions clàssiques del Renaixement, corbar entaulaments, entorcillar columnes o fer-les panxudes, motllurar pilastres i també per la profusió de motius ornamentals.