ECLECTICISME

L'Eclecticisme del segle XIX es va nodrir de múltiples fonts, va aprofitar les innovacions de la tecnologia de la societat industrial (el ferro i el formigó), va barrejar la inspiració en els diferents estils històrics i va utilitzar la combinació de motius de diferents procedències i estratègies compositives.

 

Al principi, l'eclecticisme es va inspirar en la història (historicisme), fonamentalment en el món clàssic: el classicisme helenístic - romà, el romànic o el gòtic, segons la funció de l'edifici. Aviat començarà a barrejar i a incorporar característiques d'altres cultures, les quals, combinades amb les aportacions contemporànies, donaran peu a una tendència eclèctica. 

 

L'eclecticisme va ser impulsat des d'una jove burgesia que buscava la sumptuositat i riquesa de l'ornamentació de les façanes exteriors per reflectir el prestigi social. Aquesta ornamentació es va veure enriquida amb l'ampliació dels repertoris decoratius, cada vegada més exuberants i rics, mentre que l'esquema compositiu es mantenia estable amb una rigorosa simetria a través d'eixos verticals.

 

En línies generals, és en aquest moment quan comença la moda de l'estiueig i l'estil de les remodelacions o dels edificis de nova planta responen doncs a una estètica marcadament eclèctica.