ARQUITECTURA. ESTILS ARTÍSTICS.

INTRODUCCIÓ.

Els estils arquitectònics dels edificis reflecteixen les tendències estètiques imperants del  moment, cosa que permet contextualitzar històricament la seva construcció o la remodelació de l'edifici anterior.

 

Pot ser però, que només s'hi rehabiliti una part de l'edifici antic segons els canons estètics vigents en el moment,  diferenciant-se clarament d'aquell. De vegades només s'incorporen elements ornamentals o se suprimeixen els antics; d'altres, noves necessitats obliguen a construir espais per a noves funcions, de tal forma que s'adossen improvisadament nous cossos, com a can Cisa o a can Franquesa. Certament, cada edifici palesa la seva història.

 

D'altres exemples són aquells que han resultat d'un projecte global de tot l'edifici incloent-hi també l'entorn que l'envolta, amb una clara voluntat d'unificar tot el conjunt, separant sempre la zona senyorial: el jardí, de la zona productiva: terres de conreu (si és que es mantenen productives) i hort.

 

Un aspecte que cal remarcar és la incidència que l'estiueig va tenir en el municipi a partir de mitjan del segle XIX.  En efecte, l'estiueig va caracteritzar una època i va significar l'expansió dels models de vida urbans a poblacions de caràcter rural. A partir d'aquell moment esdevindrà un hàbit generalitzat de la burgesia barcelonina, que es desplaçarà durant llargues temporades d'estiu a d'altres indrets, a la recerca dels paradisos perduts oposats a la ciutat o per recuperar els lligams amb els orígens familiars.

 

Interessa especialment perqué va comportar la construcció de noves cases, la torre ”, i va significar la recuperació i renovació de moltes de les antigues masies, que la majoria de propietaris rurals que vivien a ciutat, conservaven en mans de masovers. L'antiga masia també haurà de transformar-se, d'una banda per dotar-la de les comoditats i millores pròpies de l'habitatge de ciutat, i d'altra, per adequar-la als nous gustos.

 

S'entendrà llavors, que els edificis d'aquesta època construïts de nova planta o rehabilitats, segueixin els patrons estètics, primer, de la tendència eclèctica imperant del moment i més tard, del modernisme i del noucentisme