MINES

Les mines són galeries fetes per l'home per captar les aigües subterrànies i canalitzar-les fins al punt inicial que podia estar situat a quilòmetres del punt de captació.  Van ser construïdes al segle XVIII sota iniciativa municipal o privada, per conduir les aigües fins a les fonts i els pous del poble i de les cases.

 

Es començava a obrir la galeria des del punt situat a cotes baixes, reforçant parets i sostres a mesura que s'avançava per sota terra. Per la galeria corria l'aigua i de tant en tant, s’obrien pous en vertical, des de l'exterior fins a la mina. La construcció de les mines era molt costosa i arriscada, al mateix temps que requeria un manteniment i una neteja periòdics.

   

El sistema d'explotació de les mines es repartia entre els diversos socis que participaven en la seva construcció. Es distribuïen les 168 hores de la setmana, sovint en funció de l'aportació de diners o també de la capacitat d'emmagatzar-hi l'aigua.

 

Tot i així, l'adquisició i distribució d'aigua va ser una constant font de conflictes entre els socis i veïns, tal i com palesa, per exemple, el document de Concòrdia d'aigües de la font de la Cisa, de l'11 de febrer de 1637, trobada a la rectoria de Premià i transcrita pel notari Jaime Arus, l'any 1889.

 

És de destacar la transcendència d'aquestes mines, obres molt importants de l'enginyeria humana.  El seu paper va ser tan vital, que bona part de la muntanya de Premià  n'està solcat.